Potser el material o equipament més important de qualsevol bussejador, ja sigui en apnea o amb ampolla, on més atenció ha de prestar a l’hora de triar-ho és la màscara de busseig. És l’eina principal amb la qual gaudir de les meravelles que el món marí ofereix.

Hi ha diferents característiques que cal tenir en compte: Protecció tèrmica, comoditat de les aletes, flotabilitat, … que, de no ser ben triades, poden ser un emprenyament obligant al bussejador a haver d’estar constantment buidant la màscara de busseig, desentelant-la, …

Però… com sabré quina és la més còmoda i que no entrarà gens d’aigua?

Hi ha diferents tipus: Mono vidre, bividre, amb silicones negres o transparents, amb marc, sense marc, diferències en el camp de visió, … Però el primer paràmetre a tenir en compte és la lent de la màscara de busseig, ha de ser de vidre temperat per evitar que s’entelin amb major freqüència i que sigui resistent i no es ratllin. També proporciona una visió nítida.

Com sabré el tipus de lent? Copejant amb l’ungla el vidre, sentireu un so agut. La de vidre, per exemple, estarà molt més freda i també serà més pesada.

Posteriorment cal fixar-se en la part fixada a la nostra cara. Ha de ser de silicona i no de plàstic, per evitar una deterioració ràpida. El més important… comprovar si s’adapta a la nostra morfologia facial i així evitar la inundació constant en les immersions.

Procés per provar la màscara de busseig

Subjectem la màscara en la cara, sense col·locar la corretja de silicona i comprovem que:

• La silicona no es doblega
• S’assenta al davant i pòmuls
• No està massa prop dels llavis
• Inhalem pel nas i traiem les mans. Si queda fixa en la cara, fa la seva funció de ventosa correctament.

Ara cal veure si estem còmodes amb la màscara de busseig triada posant-nos la corretja de silicona per darrere del cap i veure si:

• El faldón de silicona no entra en contacte amb la línia del cabell pel front.
• La corretja no toca ni molesta en les orelles.

Ara cal tornar a inspirar aire i ens estrenyem la màscara contra la cara, com si estiguéssim submergint-nos bruscament i veiem si la muntura ens molesta ni entre els ulls ni al pont del nas.

Si no molesta i fa perfectament l’efecte ventosa, cal “compensar” com si descendíssim: Cal estrènyer tots dos orificis del nas sense problema. Si ho aconseguim, seguim avançant.

Finalment, mirem als costats, a dalt i a baix: Veus bé? Tens camp de visió correcte? Ja tens màscara!

Ja però… Com faig perquè no s’enteli la meva màscara de busseig?

Fàcil i senzill. Per norma general, les màscares de busseig ja vénen de fàbrica amb una molt fina pel·lícula protectora de greix de silicona gairebé imperceptible a l’ull humà. Aquesta capa evita que les lents es ratllin amb facilitat en portar-les als propis comerços. Aquesta protecció és la que cal eliminar abans d’usar-la per primera vegada. Si no ho fem, l’entelament pot es constant i inevitable. Com traiem aquesta capa?

• Usant dissolvent o productes per treure grassa POC abrasiu
• Amb la flama d’un encenedor, escalfar les lents amb cura
• Usar pasta de dents a la zona de fora i de dins, es deixa assecant un parell de dies i s’esbandeix posteriorment

Una vegada retirada la capa, posarem a la lent algun producte per prevenir la formació de baf. Hi ha productes comercials o fins i tot el xampú per a bebès serveix. Amb una gota, fregant i esbandint ho aconseguirem.

El més senzill és usar la nostra pròpia saliva, mai falla i sempre la tenim a mà. S’escup en la lent, es frega i s’esbandeix.