En aquest article, volem donar-vos a conèixer les 11 espècies marines més famoses de la nostra mar mediterrània. Ho dividirem en dues parts, en aquesta mostrarem 6 espècies i, en el següent article, les 5 espècies restants.

Per als quals els agrada absorbir coneixement i tenir un plus en cultura general, de cada espècie us indicarem el seu nom, nom científic, grandària, profunditat, descripció i hàbits.

El Nero (Epinephelus marginatus):

La grandària màxima del nero és de 1,5 metres i pot arribar a pesar fins a 70 quilos. Ho podem trobar a uns 20 metres de profunditat en espècies adultes i, els alevins, entre 2 i 3 metres de profunditat.

Té un cos robust de coloració variable, amb tons marrons, grocs i blancs, sent el ventre més clar. Les seves aletes són rivetades alternant entre blava clar i blanc.

Podem trobar l’espècie de manera sedentària en les zones rocoses de la costa. La forma més fàcil de trobar-les és entre roques i en grutes submarines o en les zones de posidònies.

La seva manera de caçar és a l’aguait i s’alimenta de crustacis i peixos petits o bé a l’alba o al vespre. Els alevins es troben a menys profunditat i més prop de la costa.

Es reprodueixen a l’estiu en les parets rocoses.

El Llobarro (Dicentrarchus labrax):

La grandària màxima del llobarro és d’1 metres i pot arribar a pesar fins a 7 quilos. Ho podem trobar a uns pocs metres de profunditat, a uns 5 metres màxim.

Amb colors gris plom, amb ventre platejat i taques fosques pròximes a l’opercle i amb llom verdós. Neda molt ràpid i s’acosta a la costa per a buscar aliment, encara que també es pot trobar en rius.

Sol nedar prop de la superfície al costat de espáridos, esculleres i roques supeficiales en grups petits. La seva alimentació es basa en peixos, crustacis i petits mol·luscos.

Es reprodueix entre gener i març en zones pròximes a roques. És un peix amb alt interès gastronòmic.

La Corbina (Argyrosomus regius):

La grandària màxima de la corbina és de 2 metres i pot arribar a pesar fins a 50 quilos. Ho podem trobar a uns pocs metres de profunditat, a uns 200 metres màxim.

Té un morro rodó amb boca groguenca, dents petites punxegudes en diverses línies. Aletes vermelloses i cua recta en forma d’aquest, amb silueta inconfusible.

És un peix errant que deambula en bancs petits, amb dieta carnívora nocturna de crustacis, mol·luscos i peixos petits. També se li pot observar caçant sardines o arengs en superfície.

El Congre (Conger conger):

La grandària màxima del congre és de 3 metres i pot arribar a pesar fins a 40 quilos. Ho podem trobar des de pocs metres de profunditat fins a 200 metres.

És d’un cos més aviat cilíndric amb pell grisa i sense escates ni aletes ventrals, amb pectorals reduïdes. Cap camús i mandíbules fortes amb dents molt punxegudes.

Se sol trobar en zones rocoses de posidònia i algues, també en sorres pròximes a roques i és un peix nocturn que s’oculta en esquerdes de roques.

És un depredador solitari que s’alimenta de peixos, mol·luscos i crustacis caçant a l’aguait.

El Dentut (Dentex Dentex):

La grandària màxima del dentut és d’1 metres i pot arribar a pesar fins a 10 quilos. Ho podem trobar fins als 200 metres màxim.

De colors verds en individus joves i vermellosos els adults, tots amb manchitas blaus amb dents molt grans, d’aquí el seu nom. Els més grans tenen un embalum al cap.

Viu en fons rocosos o arenosos on s’amaga entre les irregularitats de les roques per a efectuar els seus atacs. La seva dieta és molt variada, però especialment li agrada el calamar.

El Sard o Morraja (Diplodus sargus):

La grandària màxima del sard és de 45 centímetres i pot arribar a pesar fins a 1 quilo. Ho podem trobar entre 2 i 80 metres de profunditat.

De colors platejats amb 5 franges negres amples i amb boca petita, podem trobar-ho en fons amb roques i prades. Els adults prefereixen aigües més profundes i se solen moure en parella o grups petits, encara que els adults solen anar en solitari.

Són omnívors i obtenen el seu aliment arrencant-lo amb les seves mandíbules.